Tasca 6: Salari Mínim Interprofessional a diferents països

Al Marroc, el salari mínim interprofessional ha augmentat més d’un 26% des del 2008, situant-se en els 219,92€ mensuals al 2012. El salari mínim marroquí és el segon més alt del continent africà, després del sud-africà.

Al Brasil, el salari mínim es fixa per a períodes d’un any, i la seva periodicitat de pagament és mensual. Al 2012, el salari mínim és de 620 reals, uns 388 dòlars americans, és a dir, uns 302,102 euros al mes.

A Argentina, el salari mínim interprofessional, des d’agost del 2011, està fixat als 2300 dòlars argentins, que equivalen a 502 dòlars americans. A més, es va acordar un increment del 25% fins al 2013 que s’aplicaria en dues quotes. Tot i això, el salari mínim argentí és el més elevat de tota Amèrica Llatina. Vénen a ser uns 390,936 euros mensuals.

Al Regne Unit, el salari mínim és de 6,08 lliures per hora per a persones majors de 21 anys, unes 1070£ al mes, que serien uns 1230 euros mensuals.

A Estats Units, hi ha un salari mínim de 7,25 dòlars americans per hora. No obstant, cada estat té dret a fixar el seu propi salari mínim, que pot ser superior al fixat pel Govern Federal, o pot no estar regulat i que es fixi el salari mínim federal. Al mes, rondaria els 1740 dòlars, que són uns 1354,66 euros mensuals.

A França, el salari mínim interprofessional fixat al juliol de 2012, és de 1425,65€ bruts per més, amb unes 151,67 hores mensuals.

A Alemanya, no hi ha un salari mínim unitari. Sí que els empleats que guanyen menys que el nivell de l’ajuda social, més de dos milions, reben diners addicionals de l’Estat. Tot i això, sí que existeix un salari base de 1993 euros mensual, on s’inclouen tots els oficis.

A Dinamarca, no hi ha un salari mínim fixat pel govern, però es pot dir que el salari mínim d’aquest país, estadísticament, és de 103,15 corones daneses per hora, equivalents a 13,83€. En una jornada de 35 hores setmanals, corresponent a 484,05€ setmanals, el salari mínim rondaria en 2000€ al mes.

A Austràlia, tal com es va fixar al juliol del 2011, el salari mínim es situa als 16,97 dòlars americans per hora, equivalents a una jornada setmanal de 38 hores a 645,05 dòlars, i uns 2.795,21 dòlars al mes, que vénen a ser uns 2141,41 euros al mes. A més, cada treballador, ja sigui per l’estat o per empresa privada, té un mínim de 6 dies pagats en cas de malaltia i quatre setmanes pagades de vacances. També es costum treballar 40 hores per setmanes en comptes de les 38 mínimes, i estalviar aquestes hores extraordinàries per prendre’s un dia lliure per mes.

A Noruega, el salari mínim interprofessional es situa per sobre de les 100 corones noruegues per hora, que són uns 13 euros. Al mes, el salari mínim vindria a ser de 24.000,00 corones noruegues, que serien aproximadament uns 3274,08 euros mensuals.

País	Marroc	Brasil	Argentina	Regne Unit	Estats Units
SMI (€)	219,92	302,102	390,94	1230	1354,66
País	França	Alemanya	Dinamarca	Austràlia	Noruega
SMI (€)	1425,65	1993	2074,5	2141,41	3274,08

Tasca 5: Salari Mínim Interprofessional a Espanya

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) és la retribució mínima a la qual tenen dret els treballadors per a la prestació dels seus serveis. S’expressa en unitats monetàries per hora, dia, mes o any de treball. Cada any el Govern, a través d’un decret, actualitza el valor del SMI de l’any en curs. 

Actualment, a l’any 2012, el salari mínim a Espanya queda establert als 748,30€ al mes. Aquest salari mínim el reben més del 30% dels ciutadans residents a Espanya. 

El passat any, per primera vegada des de la seva implantació, el Govern Popular va congelar el salari mínim. 

L’evolució del salari mínim a Espanya aquests últims anys, es pot veure a la taula i al següent gràfic:

Any	Salari mínim (€)
2001	433,45
2002	442,20
2003	451,00
2004	490,80
2005	513,00
2006	540,90
2007	570,60
2008	600,00
2009	624,00
2010	633,30
2011	641,40

Tasca 4: Nòmina

En aquesta foto, podem veure un exemple de nòmina.

Tasca 3: Xec

En aquesta foto, podem veure un exemple de xec al portador.

Tasca 2: Diferents sistemes econòmics

En cada època de la història i en cada lloc del món, l’activitat econòmica s’organitza d’una manera diferent. Això fa que existeixin diferents sistemes econòmics. Un sistema econòmic fa referència a la manera en com es produeixen els béns i serveis en una societat, i com, posteriorment, es distribueixen els beneficis entre els habitants.

Actualment, al món, coexisteixen molts sistemes econòmics. Entre ells, trobem:

• Sistema econòmic de lliure mercat o capitalisme: Aquest sistema econòmic és el que predomina en el món actual, i té les característiques següents: els mitjans de producció, com les terres, la maquinària, la tecnologia o les empreses, són de propietat privada; el que mou l’activitat econòmica és la recerca del major benefici per a les empreses; la llei de l’oferta i la demanda regula el nombre de productes que són elaborats per les empreses i el seu preu, i d’acord amb aquesta llei, tant la producció com el preu d’un producte s’incrementen quan l’article és escàs, i baixen quan hi ha productes de sobres per satisfer les demandes dels consumidors; i la lliure competència, és a dir, qualsevol individu o empresa pot realitzar l’activitat econòmica que vulgui, mentre s’adapti a la legislació vigent. Així, les protagonistes principals d’aquest sistema econòmic, són les empreses, que es mouen per la recerca del màxim benefici en el context de competència que hi ha entre elles. El capitalisme va néixer en el segle XIX i antigament, als països capitalistes, l’estat intervenia poc en l’economia i es limitava a garantir el compliment de les lleis, el que presentava seriosos inconvenients com: la sobreexplotació de recursos i degradació del medi ambient, crisis periòdiques, creació de desigualtats econòmiques (rics i pobres), i consumisme exagerat. A causa d’això, a la segona meitat del segle XX, l’Estat va començar a intervenir més directament en l’economia, procurant limitar els riscos de la llibertat total de mercat. En aquest sistema econòmic, el paper de l’Estat varia depenent de les condicions econòmiques de cada país.

• Sistema econòmic de planificació central o comunista: Aquest sistema econòmic va estar molt estès fa algunes dècades, però avui només perviu en pocs països, com Cuba, Corea del Nord i la Xina. Es caracteritza perquè l’Estat controla tots els aspectes de l’economia: és propietari de les empreses, així que no reconeix la propietat privada dels mitjans de producció; també l’Estat decideix què produir i en quina quantitat per satisfer les necessitats socials que consideri oportunes; i finalment, que no existeix llibertat de mercat, perquè la planificació de tota l’activitat econòmica fa que l’administració fixi els preus dels productes i decideix entre qui es repartiran els beneficis.

• Sistema econòmic liberal: Aquest sistema econòmic es caracteritza perquè es creu que no s’ha d’intervenir econòmicament en la macroeconomia, ja que segons els seus seguidors, ella mateixa s’autorregula. En principi, als països que segueixen aquest sistema, l’Estat no hauria de voler modificar cap mena d’oferta ni de la demanda. S’associa amb el que popularment s’anomena política “de dretes”.

• Sistema econòmic tradicional o de subsistència: Aquest sistema econòmic el troben en les societats subdesenvolupades, i es caracteritza perquè les famílies produeixen tot allò que necessiten per a cobrir les necessitats bàsiques, com conrear la terra per obtenir aliment, construir els habitatges amb materials de l’entorn, confeccionar els seus propis vestits i roba, etc. Només en el moment en que sobra alguna cosa del que produeixen, es ven o s’intercanvia en el mercat local, on també poden adquirir objectes que algunes persones fabriquen artesanalment.

• Socialisme de mercat: Aquest sistema econòmic es caracteritza perquè els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre aquests mateixos) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat. Els defensors del socialisme de mercat assenyalen que combina els avantatges del liberalisme amb els del socialisme. Xina, encara que segueixi el sistema econòmic comunista, s’està obrint poc a poc l’economia al sector privat i a la inversió estrangera, i això fa que puguem anomenar el sistema socialisme de mercat.

• Sistema econòmic global o globalització econòmica: Aquest sistema econòmic fa referència a la integració de les economies nacionals en l’economia internacional a través del comerç, la inversió estrangera directa, fluxos de capital, migració i la propagació de la tecnologia. Descriu un procés pel qual les economies regionals, les societats i cultures s’han integrat a través d’una xarxa mundial de comunicacions, de transport i del comerç.

A'

Tasca 1: Definició d'economia

Aquesta tasca consisteix en definir la paraula 'economia', ja que no podem començar les nostres classes d'economia sense saber que que va l'assignatura! 
Ni els més importants economistes són capaços de formular una definició universal per al terme 'economia'. No obstant, l'economia té tres trets ben diferenciats, que queden ben clars en la següent definició:

L'economia és l'estudi de la forma en que les societats gestionen els seus recursos escassos per satisfer les necessitats materials dels seus membres. També és l'estudi de la transformació dels recursos naturals en productes i serveis finals per a que siguin distribuïts i fets servir per les persones que conformen la nostra societat. A més, l'economia explica el com els individus i organitzacions aconsegueixen els seus ingressos i com els inverteixen.

Espero, més que us hagi agradat, que estigui bé! ;)

A'